Barça 6 PSG 1 Final
Fa unes setmanes, arrel de la derrota del Barça a París per 4/0 vaig escriure la següent frase en un atac d´egocentrisme o realisme exacerbat, aquell que tant critico, i oblidant que les veritats absolutes no existeixen: “Avuí però, JO us diré quel BARÇA l’haurà de buscar un altre any la Revancha, els amics de TV3 potser parlaran de nit Èpica d’aqui 2 semanes, però que no us embauquin que va dir aquell, el Barça està ELIMINAT”.
Alguns de vosaltres us heu encarregat avuí de recordarme amb tota la raó del món aquest episodi, i us haig d´agrair que ho hagueu fet amb tacte i en alguns casos amb amor, en cap cas amb rencor, us dec caure simpàtic, i això està molt bé. M´heu recordat que s´ha de confiar, que s´ha de tenir Fé, que a vegades s´ha de tenir aquell punt d INSCONSCIÈNCIA per lluitar pel que vols….
-I qui era JO per afirmar tal cosa?
-Potser crec que “sé més de futbol del que realment sé”?
-Potser uns quants LIKES als meus comentaris a Facebook m´han fet pujar els fums?
-Potser l´Edat m´ha fet tornar conservador, pesimista i Escéptic?
-Potser Micaló no es tan lleig?
Segurament alguna cosa certa hi ha en tot això, però ara Sí, ara us ho dic de debó, QUE NO US EMBAUQUIN, podeu estar segurs, aquest cop Sí, que si el Barça ha fet el que ha fet avuí, és en gran part GRÀCIES a tots aquells que heu cregut en la remontada, heu sigut optimistes i heu donat missatges d´ànim en tot moment, sense defallir, estan allà a les dures i a les madures.
El que avuí s´ha viscut al CAMP NOU és meravellós, és una ODA a la lluita, a la Perseverança, a la Paciència, AL FUTBOL.
El que avuí ha succeït al Camp nou, el que avuí ha fet el Barça, el que avuí ha transmés en Puyal o en Pou com només ells saben fer-ho, ha aconseguit UNIR A LA GENT. He vist madridistes rendits a aquesta remontada histórica i això els honra, he vist comentaristes i ex-jugadors anglesos corrent d´alegria per un plató víctimes d´aquesta bogeria que ens ha invait a tots, gent teóricament neutral rendida a la passió i l´Adrenalina que ha després un moment Orgàsmic com el Gol de Sergi Roberto, un moment inoblidable de les nostres vides equiparable al que va fer el gran Andrés a Stamford Bridge.
I és clar “quel” Penal a Suàrez no ho era, i tant que no. I segurament hi ha d´altres jugades polémiques en el partit que avuí beneficiaran als blaugrana. Però qui s´atreveix a dir a hores d´ara quel Barça no mereix passar aquesta eliminatória? Aquestes Nits Simplement Són així, ni Hitchcock hauria escrit millor el guió, no li donem més voltes.
-El Futbol és tan gran que Messi avuí no ha estat el millor, el Barça ha estat un equip, on això sí, ha destacat un Neymar estelar.
-El Futbol és tan gran que Ter Stegen ha robat al mitg del Camp la bola que ha suposat finalment el Gol que ha donat la classificació.
-El Futbol és tan gran que Sergi Roberto no marca mai i avuí estava allà en el moment precís, i l’ha celebrat com es celebren els Gols importants, corrent «hacia ninguna parte», amb els ulls en blanc, com ha fet LUIS ENRIQUE, com va fer en el seu dia TARDELLI.
-El Futbol és tan gran quel Barça ha fet 3 gols en 8 minuts a un equipàs com el PSG, entenent que amb el Joc racional de sempre avuí no n’hi havia prou, avuí calia barrejar el CAP amb el COR, i el CÓCTEL ha estat EXPLOSIU.
-El Futbol és tan gran que finalment ha resultat més Fàcil remuntar al PSG que cuinar un FUGU.
-El Futbol és tan gran que qui afirmi que en aquest meravellós esport ESTÁ TOT INVENTAT, s’equivoca Categóricament.
-El Futbol és tan gran que sempre hi ha una primera vegada.
-El Futbol és tan gran…
“ Tenir la raó està sobrevalorat, en algunes ocasions, encara que sembli una paradoxa, el plaer resulta ser molt més gran si FINALMENT estas equivocat”.
Un Servidor avuí és un Home Feliç d´haver caigut en l´Error d´equivocar-se, INMENSAMENT FELIÇ.
Avuí el FUTBOL ha guanyat un Títol, el FUTBOL ha agafat aire.
Molt Bona Nit i Molt Bona Sort. SALUT !!!
Blue Alphabet 