Dic Adéu a la Unió

Escric aquestes línies per anunciar que el club em va fer saber fa uns dies que al finalitzar aquesta temporada deixaré de ser el Director Esportiu de la UE FIGUERES.

Han estat 5 anys inoblidables a l’equip de la meva vida, a un club que sempre portaré al cor.

El sentiment que queda no és ni molt menys de tristesa, tot al contrari, si un pertany al món del futbol sap que tard o d’hora moments com aquest poden arribar.
Sento Orgull i felicitat per haver tingut l’oportunitat de treballar i sobretot d’aprendre fent el que més m’agrada, al meravellós estadi on el meu estimat pare em portava de petit, triant a les persones que considerava més adequades per portar un club on vaig tenir la sort de jugar. Ha estat una experiència genial, un somni fet realitat.

Agraeixo al president José Antonio Revilla que confiés en mi per encapçalar durant tots aquests anys el projecte esportiu d’aquesta històrica entitat. A ell i a tota la seva família: Elsa, Patri, Ana…amb qui hem compartit alegries i patiments seguint a l’equip. Gràcies per la confiança, ha estat un enorme plaer.

Però no tot han sigut sempre flors i violes. En aquesta feina hi ha molts moments desagradables: discussions, desavinences, mirar als ulls a algú per comunicar-li que no continua i notar la decepció a les cares de la gent.
També derrotes doloroses i problemes inesperats que et poden canviar l´humor durant dies, fins i tot setmanes…a vegades és dur…per això t’agraeixo Nara que sempre hi siguis quan se’t necessita, ets un amor.

Recordo que abans d’entrar a la Unió l´Adam Fontes era amic de gairebé tothom, un tiu simpàtic i ben vist per la majoria; I ara, 5 anys després, té algun que altre enemic, ja que prendre decisions que afecten als demés sovint et fan anar a dormir amb un nus a l’estomac i en alguns casos, et fan xiular les orelles. Reconec haver-me equivocat en ocasions, és inevitable, però crec que sempre he intentat ser sincer, clar i directe, i el balanç general és més que positiu, em sento orgullós de la feina feta.

Deixo un club que actualment, amb més nom que diners i venint d’una refundació, ha aconseguit assentar el primer equip a Tercera divisió, tastar un Play-off a Segona B, i sobretot intentar jugar un futbol atractiu i dinàmic. Un futbol Base amb una estructura sòlida i un futur enorme, gràcies al treball d´Scouting de tots (ens encanta que una de les parts més importants de la nostre feina sigui mirar partits de futbol i buscar bons jugadors), i a l’esforç de Damià Sagué i Rafa Bonillo. Pensar en Damià Sagué com a coordinador del nostre Futbol Base ha estat una de les millors decisions que he pogut prendre en tots aquests anys: seriós, professional i responsable, l’únic defecte que té és que per desgràcia seva és “periquitu”. Et trobaré a faltar Damià, espero que tornem a coincidir.

Les persones són la imatge d’un club, i el meu principal esforç durant aquest temps ha estat dotar a l’entitat no només de bons professionals, sinó alhora de bones persones, apassionades, humils, de confiança i a qui els hi agradi la feina que fan. Crec que en la majoria dels casos això s’ha aconseguit. Personalment, considero aquests punts com la clau de l’èxit. La Passió pel futbol et permet treballar sense adonar-te’n, ja que quan un gaudeix del que fa, el temps vola.

Agrair a Edu Vílchez, Francesc Cargol, Pere Hidalgo, Enric Hernández, Joan Marín, al Gran Marcel.li Coto, Pau Hidalgo, Jordi Arau, Robert Cornfield, Toni Cunill, Arnau Tarradellas, Chema Ortega, Jordi Palagós, Alvaro Fransoy i a tots els entrenadors, fisios o professionals amb els que he coincidit tant al primer equip com a Futbol Base per l’aprenentatge obtingut. Puc dir sense embuts que gràcies a vosaltres la meva formació no només futbolística sinó vital, no té res a veure amb la que tenia quan vaig entrar a la Unió, i em sento més preparat que mai per afrontar qualsevol repte que vingui.

També amb tots els jugadors amb qui hem compartit vivències i també, a vegades, dures negociacions, recolzat, crec, en una relació sempre sana durant tots aquests anys. La majoria persones implicades i de gran perfil humà. Destacar entre tots ells al capità Pedro del Campo, a qui considero la màxima expressió del perfil de jugador que sempre he buscat per aquest club: Intel•ligent, Implicat, educat, de qualitat futbolística i humana i a més a més, unionista. Un exemple per tots els nens de la base, que són el futur de qualsevol club.

No em vull oblidar d’un unionista de cap a peus com Ivan Pulido, delegat del primer equip i cap de comunicació, però per sobre de tot amic: Persones com tu donen grandesa a un club com aquest.
També gent entranyable com el company de viatge Jaume Gironella, Marc Maria, Ferrera, Manolo, Masquef o Roman.
L’etern Carles Lloveras i la seva senyora Blanca, el mític Luismi que ens segueix des de la capital, la Neus sempre atenta a tot, l’Anna Brugués i un treballador incansable i honest com Carles Mallart.
I Pedro Chacón, a qui vull donar molts ànims des d’aquí.

Finalment, i per acabar, a les persones que he tingut més aprop a l´Staff Tècnic del primer equip. Narcís Pèlach i Aitor Yeto. Quin gust poder comptar amb amics de tota la vida per treballar i tenir la certesa que son els millors professionals possibles que un pugui triar i que mai et fallaran. Arribareu lluny, no tinc dubtes.

Jordi Barrot, entrenador de porters, exigent amb ell mateix i que creix i es supera dia a dia, un 10 en tots els aspectes.
En Gordo, el millor analista i càmera, el més professional, la persona idònia per fer aquesta feina.
Yoyo Garcia, un fisio excel•lent i treballador, una persona genial igual que els seus antecessors Rubén Ceballos i Ester Ruiz.

Alfons Vàzquez, un tiu ordenat, fantàstic i sempre somrient amb qui pots comptar en qualsevol moment i en qualsevol lloc.
Eloi Bordas, un unionista destinat a fer grans coses a la vida, una persona amable i sempre disposat a ajudar.
Moha Tama que amb el seu treball desinteressat dignifica un esport com el Futbol.
I el gran Met Vila, algú que en 5 anys mai ha tingut un NO per resposta, “Un gran” en tots els sentits.

A vosaltres, al Front Unió, a l’Adrià Silva, als “tribunerus” Turró, Palahí i Roberto, a tots els pares i seguidors que han passat pel Bus i a tota la gent fidel a la Unió esportiva Figueres que ens ha donat suport a casa i a fora, us dono les gràcies per tot. Ha estat un Honor.

Si avuí miro enrere, veig moments durs, situacions complicades i derrotes que van fer caure alguna llàgrima de tristesa o impotència.
Però en canvi, quan recordo els dies bons, aquells dies alegres, les victòries, les celebracions, els càntics, les bones estones amb jugadors o amb personal del club, les infinites converses futbolístiques o sobre la vida… tots aquests moments s’emporten per davant lo altre, i et deixen un regust dolç com la mel i em dibuixen un somriure a la cara mentre escric aquestes paraules.

Ara toca esperar a que arribi un altre repte futbolístic que m’il•lusioni. La vida són etapes i això no ha fet més que començar. Em sento optimista, preparat i amb l’experiència necessària per entrenar, dirigir o coordinar on el futbol em porti i amb més ganes que mai.

Això sí, Ens veiem per Vilatenim, ara i sempre, Visca la Unió!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s